EL MOVIMENT

El moviment és un canvi de posició en un espai determinat respecte del temps.

Per saber si un objecte està en moviment ens hem de fixar en un altre de proper (punt de referència).Els punts de referència ajuden a definir la posició dels objectes.

Tot cos en moviment descriu una trajectòria. Aquesta línia pot ser corba o recta, i segons la trajectòria poden ser moviments rectilinis o circulars.

-Moviment rectilini: la seva trajectòria és en línia recta.

-Moviment curvilini: la seva trajectòria és en línia corba. Poden ser circulars, el·líptics o parabòlics segons la corba que descriuen és un circumferència, una el·lipse o una paràbola.

La rapidesa en que un objecte recorre un espai en un temps determinat s’anomena velocitat. Es calcula dividint l’espai recorregut (e) pel temps (t).

L’espai recorregut es mesura en metres i el temps que ha tardat en segons. La velocitat es mesura en m/s.

Tenint en compte la velocitat els moviments es classifiquen en:

-Uniformes:la velocitat es manté constant.

-Variats:la velocitat no es sempre la mateixa.  

REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES SENSE FLOR

Les molses,algues i falgueres són plantes sense flor i es reprodueixen

en dos tipus:sexual i asexual.

Les molses

Són plantes que no poden reproduir-se sense humitat.

El seu cicle reproductor es basa en 2 formes: el gametòfit i l’esporòfit, que només apareix en el moment de la reproducció i viu sobre el gametòfit

L’esporòfit:

Creix en l’extrem dels caulidis i consta d’un filament o seda que acaba en una càpsula. Només es pot observar en època de reproducció

El gametòfit viu tot l'any, quan no hi ha humitat ell es queda viu fins que torna a apareixer, després espera que vaixi una gàmeta masculina per que pugui fer creixer l'esporofit.

El gametòfit està format pel:

• Rizoid, semblant a una arrel.
• Cauloid, semblant a una tija. Pot tenir posició erecta o prostrada (ajaguda)
• Fil·loid, semblant a les fulles però molt simples.

Cicle vital de la molsa:

A traves de l'aigua la gàmeta masculina va cap la femenina nedant, al unir-se ,es formarà el zigot que es convertirà en un filament amb una bossa anomenada esporangi, (ara entraria l'etapa asexual),l'esporangi sobre lliberan espores masculines i femenines que creixen al gametòfit.

I tornaria a començar tot.

Algues

No tenen ni arrel, ni tija ni fulles en el sentit més estricte de les paraules, sinó unes estructures similars que reben els noms de rizoid, cauloid i fil·loid.
• Rizob,acostuma a tenir com a única funció enganxar-se a un substrat, que pot ser una roca o la closca d’algun animal.
• Cauloid i fil·loids,el cauloid i els fil·loids (de vegades molt difícils de distingir) poden ser laminars o cilíndrics (si el seu diàmetre és molt petit es parla de filamentosos).El color pot variar en funció del pigment fotosintètic.
  Les algues es reprodueixen per espores (asexualment) o amb gàmetes masculines i femenines (sexualment).

Falgueres

Necessiten viure en llocs humits, doncs durant la seva reproducció necessiten

l'aigua, encara que sigui en forma de gotes de rosada.

Parts de la falguera

L’arrel subterrania o rizoma (les arrels) Les frondes, equivalents a les fulles que contenen sorus,és la seva part reproductora.

Cicle vital de la falguera

Els esporangis dels sorus alliberen espores, que al caure al terra, surt una lamina amb els gàmetes masculins i femenins, el gametòfit (part asexual). Através, de l'aigua la gàmeta masculina va cap la femenina, i al unir-se surt el zigot que dona lloc a una nova falguera.

El so

El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per les persones és típicament entre 20 Hz i 20 kHz.

A diferència d'altres tipus d'energia calorífica, energia lluminosa, que poden viatjar a través del buit, el so necessita un medi material per a transmetre's. Aquesta transmissió és longitudinal en un fluid (líquid o gas) i transversal en un sòlid.

Representació esquemàtica de l'oïda. (Blau: ones sonores. Vermell: timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.)

La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.

Les principals característiques de les ones sonores són, com en qualsevol altre tipus d'ona, la freqüència i l'amplitud.

Les QUALITATS DEL SO, és a dir, els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.

DEFINICIÓ SENSACIÓ AUDITIVA Altura Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en HERTZ (Hz). SONS AGUTS:     (major freqüència) SONS GREUS:     (menor freqüència) Intensitat La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en DECIBELIS. SONS FORTS:      (major amplitud) SONS SUAUS:      (menor amplitud) Timbre És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents Sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument. Duració Persistència de l'ona sonora SONS LLARGS:      (més duració) SONS CURTS      (menys duració)

Màquines simples (en castellà)

Una máquina simple es un artefacto mecánico que transforma una fuerza aplicada en otro resultante, modificando la magnitud de la fuerza, su dirección, la longitud de desplazamiento o una combinación de ellas.

En una máquina simple se cumple la ley de la conservación de la energía: «la energía ni se crea ni se destruye; solamente se transforma». La fuerza aplicada, multiplicada por la distancia aplicada (trabajo aplicado), será igual a la fuerza resultante multiplicada por la distancia resultante (trabajo resultante). Una máquina simple ni se crea ni destruye es trabajo mecánico, sólo se transforma algunas de sus características.

Máquinas simples son la palanca, las poleas, el plano inclinado, etc.