EL MOVIMENT

El moviment és un canvi de posició en un espai determinat respecte del temps.

Per saber si un objecte està en moviment ens hem de fixar en un altre de proper (punt de referència).Els punts de referència ajuden a definir la posició dels objectes.

Tot cos en moviment descriu una trajectòria. Aquesta línia pot ser corba o recta, i segons la trajectòria poden ser moviments rectilinis o circulars.

-Moviment rectilini: la seva trajectòria és en línia recta.

-Moviment curvilini: la seva trajectòria és en línia corba. Poden ser circulars, el·líptics o parabòlics segons la corba que descriuen és un circumferència, una el·lipse o una paràbola.

La rapidesa en que un objecte recorre un espai en un temps determinat s’anomena velocitat. Es calcula dividint l’espai recorregut (e) pel temps (t).

L’espai recorregut es mesura en metres i el temps que ha tardat en segons. La velocitat es mesura en m/s.

Tenint en compte la velocitat els moviments es classifiquen en:

-Uniformes:la velocitat es manté constant.

-Variats:la velocitat no es sempre la mateixa.  

REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES SENSE FLOR

Les molses,algues i falgueres són plantes sense flor i es reprodueixen

en dos tipus:sexual i asexual.

Les molses

Són plantes que no poden reproduir-se sense humitat.

El seu cicle reproductor es basa en 2 formes: el gametòfit i l’esporòfit, que només apareix en el moment de la reproducció i viu sobre el gametòfit

L’esporòfit:

Creix en l’extrem dels caulidis i consta d’un filament o seda que acaba en una càpsula. Només es pot observar en època de reproducció

El gametòfit viu tot l'any, quan no hi ha humitat ell es queda viu fins que torna a apareixer, després espera que vaixi una gàmeta masculina per que pugui fer creixer l'esporofit.

El gametòfit està format pel:

• Rizoid, semblant a una arrel.
• Cauloid, semblant a una tija. Pot tenir posició erecta o prostrada (ajaguda)
• Fil·loid, semblant a les fulles però molt simples.

Cicle vital de la molsa:

A traves de l'aigua la gàmeta masculina va cap la femenina nedant, al unir-se ,es formarà el zigot que es convertirà en un filament amb una bossa anomenada esporangi, (ara entraria l'etapa asexual),l'esporangi sobre lliberan espores masculines i femenines que creixen al gametòfit.

I tornaria a començar tot.

Algues

No tenen ni arrel, ni tija ni fulles en el sentit més estricte de les paraules, sinó unes estructures similars que reben els noms de rizoid, cauloid i fil·loid.
• Rizob,acostuma a tenir com a única funció enganxar-se a un substrat, que pot ser una roca o la closca d’algun animal.
• Cauloid i fil·loids,el cauloid i els fil·loids (de vegades molt difícils de distingir) poden ser laminars o cilíndrics (si el seu diàmetre és molt petit es parla de filamentosos).El color pot variar en funció del pigment fotosintètic.
  Les algues es reprodueixen per espores (asexualment) o amb gàmetes masculines i femenines (sexualment).

Falgueres

Necessiten viure en llocs humits, doncs durant la seva reproducció necessiten

l'aigua, encara que sigui en forma de gotes de rosada.

Parts de la falguera

L’arrel subterrania o rizoma (les arrels) Les frondes, equivalents a les fulles que contenen sorus,és la seva part reproductora.

Cicle vital de la falguera

Els esporangis dels sorus alliberen espores, que al caure al terra, surt una lamina amb els gàmetes masculins i femenins, el gametòfit (part asexual). Através, de l'aigua la gàmeta masculina va cap la femenina, i al unir-se surt el zigot que dona lloc a una nova falguera.

El so

El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per les persones és típicament entre 20 Hz i 20 kHz.

A diferència d'altres tipus d'energia calorífica, energia lluminosa, que poden viatjar a través del buit, el so necessita un medi material per a transmetre's. Aquesta transmissió és longitudinal en un fluid (líquid o gas) i transversal en un sòlid.

Representació esquemàtica de l'oïda. (Blau: ones sonores. Vermell: timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.)

La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.

Les principals característiques de les ones sonores són, com en qualsevol altre tipus d'ona, la freqüència i l'amplitud.

Les QUALITATS DEL SO, és a dir, els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.

DEFINICIÓ SENSACIÓ AUDITIVA Altura Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en HERTZ (Hz). SONS AGUTS:     (major freqüència) SONS GREUS:     (menor freqüència) Intensitat La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en DECIBELIS. SONS FORTS:      (major amplitud) SONS SUAUS:      (menor amplitud) Timbre És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents Sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument. Duració Persistència de l'ona sonora SONS LLARGS:      (més duració) SONS CURTS      (menys duració)

Màquines simples (en castellà)

Una máquina simple es un artefacto mecánico que transforma una fuerza aplicada en otro resultante, modificando la magnitud de la fuerza, su dirección, la longitud de desplazamiento o una combinación de ellas.

En una máquina simple se cumple la ley de la conservación de la energía: «la energía ni se crea ni se destruye; solamente se transforma». La fuerza aplicada, multiplicada por la distancia aplicada (trabajo aplicado), será igual a la fuerza resultante multiplicada por la distancia resultante (trabajo resultante). Una máquina simple ni se crea ni destruye es trabajo mecánico, sólo se transforma algunas de sus características.

Máquinas simples son la palanca, las poleas, el plano inclinado, etc.

Per començar...  Un tsunami, és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica , esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

El Japó, per la seva ubicació geogràfica, és el país més colpejat pels tsunamis.

 

Terratrèmol i tsunami de Sendai de 2011

El terratrèmol de Sendai de 2011 va ser un sisme que va tenir lloc a les 05:46:23 (UTC) del divendres 11 de març de 2011 i que va assolir una magnitud de 8,9 a l'escala sismològica de magnitud de moment. L'epicentre del terratrèmol es va localitzar sota mar, davant les costes de l'illa de Honshu, a 130 kilòmetres a l'est de Sendai, a la prefectura de Miyagi, al Japó. En un primer moment es va calcular una magnitud de 7,9, tot i que posteriorment es va elevar a 8,8 i finalment a 8,9 graus, segons mesures del Servei Geològic dels Estats Units.El terratrèmol va durar uns 2 minuts. L'USGS va explicar que el terratrèmol va tenir lloc a causa d'un desplaçament en les proximitats de la zona de la interfase entre plaques de subducció, concretament entre la placa del Pacífic i la placa nord-americana. A la latitud en què va ocórrer aquest terratrèmol, la placa del Pacífic es desplaça en direcció oest respecte de la placa Nord-americana a una velocitat de 83 mm/any. La placa del Pacífic es fica sota del Japó a la fossa del Japó, i s'enfonsa en direcció oest sota Àsia.
Dos dies abans ocorregué un altre terratrèmol de menor magnitud, el dimecres 9 de març a les 02:45:18 UTC. Va tenir lloc a la mateixa zona de la costa oriental de Honshū i va tenir una magnitud de 7,2 graus en l'escala de Richter, a una profunditat de 14,1 quilòmetres. També aquest dia les autoritats de l'Agència Meteorològica del Japó van donar una alerta de tsunami —només local— per a la costa est d'aquest país.
La magnitud de 8,9 M_W el va convertir en el terratrèmol més potent sofert al Japó fins a la data així com el cinquè més potent del món de tots els terratrèmols mesurats fins ara. Des de 1973 la zona de subducció de la fossa del Japó ha experimentat diversos esdeveniments sísmics de magnitud 7 o superior. El major va ser un terratrèmol ocorregut el desembre de 1994 que va tenir una magnitud de 7,8, amb epicentre a uns 260 km al nord del terratrèmol de l'11 de març del 2011; va causar 3 morts i uns 300 ferits.
Hores després del sisme i el posterior tsunami, el volcà Karangetang de l'illa Cèlebes (Indonèsia) va entrar en erupció a conseqüència del terratrèmol inicial.

23 f.

El cop d'estat del 23 de febrer normalment anomenat 23-F fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern democràtic i legítim d'Espanyaque es va produir el 23 de febrer de 1981.

El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 288 guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes.

El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser guanyades pel PSOE amb una còmoda majoria. El govern socialista de Felipe González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i anticipadament molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la Constitució.


http://www.tv3.cat/pprogrames/infok/infkSeccio.jsp?seccio=notis&idint=8295

Introducció de la reproducció

-La reproducció asexual és el procés a través del qual un organisme crea còpies idèntiques genèticament a si mateix sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie.

En la reproducció asexual els nous individus són clònics, ja que comparteixen una càrrega genètica idèntica, excepte per les mutacions espontànies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi dràstic pot suposar la desaparició d'alguna d'aquestes espècies. Moltes espores són, això no obstant, formes de vida altament resistents a l'espera del restabliment de circumstàncies favorables.

La hidra i el llevat són capaços de reproduir-se mitjançant la gemmació. Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i són capaços de "separar-se" en dues o més parts i regenerar les parts dels seus organismes en cada descendent. Algunes espècies asexuals, com la hidra i la medusa, són també capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les plantes posseeixen l'habilitat de la reproducció vegetativa.

-La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents. Aquests organismes posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. Es caracteritza per la unió de dues cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals o reproductores) anomenades gàmetes. Aquest procés s'anomena fecundació, i dona lloc a la formació d'un zigot, que es desenvoluparà en un embrió i més tard formarà un individu complet.

La reproducció sexual suposa l'intercanvi de material genètic, amb la qual cosa els individus són diferents, excepte en el cas de bessons idèntics. L'avantatge de la reproducció sexual és que els individus d'una determinada espècie tenen més capacitat d'adaptació davant de circumstàncies adverses, de tal manera que sobreviuen els individus que poden adaptar-se a un determinat canvi o que resisteixen una determinada malaltia.