Introducció de la reproducció

-La reproducció asexual és el procés a través del qual un organisme crea còpies idèntiques genèticament a si mateix sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie.

En la reproducció asexual els nous individus són clònics, ja que comparteixen una càrrega genètica idèntica, excepte per les mutacions espontànies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi dràstic pot suposar la desaparició d'alguna d'aquestes espècies. Moltes espores són, això no obstant, formes de vida altament resistents a l'espera del restabliment de circumstàncies favorables.

La hidra i el llevat són capaços de reproduir-se mitjançant la gemmació. Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i són capaços de "separar-se" en dues o més parts i regenerar les parts dels seus organismes en cada descendent. Algunes espècies asexuals, com la hidra i la medusa, són també capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les plantes posseeixen l'habilitat de la reproducció vegetativa.

-La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents. Aquests organismes posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. Es caracteritza per la unió de dues cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals o reproductores) anomenades gàmetes. Aquest procés s'anomena fecundació, i dona lloc a la formació d'un zigot, que es desenvoluparà en un embrió i més tard formarà un individu complet.

La reproducció sexual suposa l'intercanvi de material genètic, amb la qual cosa els individus són diferents, excepte en el cas de bessons idèntics. L'avantatge de la reproducció sexual és que els individus d'una determinada espècie tenen més capacitat d'adaptació davant de circumstàncies adverses, de tal manera que sobreviuen els individus que poden adaptar-se a un determinat canvi o que resisteixen una determinada malaltia.

La reproducció de les plantes

La reproducció asexual de les plantes

La reproducció asexual anomenada també reproducció vegetativa és la multiplicació de les plantes a partir d’un tros de la planta mare, ja sigui de les arrels, les tiges o les fulles. Existeixen mecanismes de reproducció asexual naturals i artifícials(esqueixos, injerts, estaques).

Les plantes originades seran idèntiques a les originals.

La reproducció sexual de les plantes

La reproducció sexual és possible gràcies a la formació de cèl·lules especialitzades anomenades gàmetes. Els gàmetes masculins de les plantes s’anomenen anterozoides i els gametes femenins oosferes. La fusió de les dos gàmetes, fenomen anomenat fecundació, originarà un zigot que es transformarà en un embrió que acabarà convertit en una nova planta.


La flor

Els òrgans reproductors masculins i femenins dels espermatòfits es troben situats a lesflors. La flor és l’òrgan que permet la reproducció sexual d’una planta sense necessitat d’aigua en el medi per poder traslladar-se els gàmetes masculins, ja que aquests es traslladen a través de l’aire dintre dels grans de pol·len.

No totes les flors són molt vistoses, sinó que hi ha flors com les dels pi o las del blat, que són molt poc aparents. És a dir que hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d’ull no ho semblen. El per què hi ha flors vistoses i altres que no ho són està relacionat amb quina estratègia segueix la planta per dispersar el pol·len que produeixen les seves flors.

Una flor està formada per un conjunt de fulles molt modificades i disposades habitualment en verticils. 

Pol·linització i fecundació

La pol·linització és el procés pel qual els gàmetes masculins continguts en els grans de pol·len són transportats fins l’òrgan sexual femení.És un procés de vital importància per a la reproducció sexual de les plantes.

La pol·linització és el viatge (en el temps i l’espai) dels grans de pol·len; que s’inicia en el lloc on es formen: els sacs pol.línics de les anteres i que finalitza quan són recepcionats per l’estigma del gineceu.

L’estigma que rep el pol·len pot ser el de la mateixa flor, parlem d’autopol·linització, o bé el d’una altra flor, però de la mateixa espècie, alehores en diem pol·linització creuada.

La fecundació

És el procés pel qual els anterozoides conduïts pel tub pol·línic penetren dins del sac embrional i es fusionen amb l’ovocèl·lula. Com a resultat apareixerà un zigot que es transformarà en un embrió.

El gra de pol·len fixat sobre l’estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l’estil fins arribar a l’ovari. Dins l’ovari estàn els òvuls. Cada òvul és un gametòfit femení. Per l’interior del tub pol·línic descendeixen els dos gàmetes masculins. Els dos gàmetes masculins que arriben a l’ovari són fèrtils i tindrà lloc una doble fecundació:

- Un d’ells es fusiona amb el nucli de l’oosfera, de manera que es forma un zigot diploide. Les divisions mitòtiques d’aquest zigot formaran l’embrió.




+informació:http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/3-la-funcio-de-reproduccio/3-la-reproduccio-de-les-plantes/

La reproducció dels animals

La reproducció dels animals:         

-La reproducció dels animals pot ser...

Sexual: es produeix un nou ésser a partir d’un gàmeta o cèl·lula masculina i un gàmeta o cèl·lula femenina: el llop, l’elefant i el lleó són exemples d’animals de reproducció sexual.

Asexual o vegetativa: en aquest tipus de reproducció no es necessita una cèl·lula femenina i una de masculina per formar un nou ésser, sinó que neix una nova vida a partir d’una part d’una altra:els artròpodes es reprodueixen de manera asexual o vegetativa.

-La fecundació dels animals pot ser...

Interna:és el tipus de fecundació en que els mascles introdueixen els gàmetes masculins (espermatozous) dins de la vagina de la femella, on buscaran el gàmeta femení (òvul) per fecundar-lo.

Externa: aquest tipus de fecundació es produeix dins l’aigua i és característica dels animals aquàtics, les femelles i els mascles alliberen els seus gàmetes i s’ajuntaran a l’atzar per l’aigua.   

-Segons el desenvolupament de l’embrió pot ser...

Ovípar: són aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d’ous, on es desenvolupa l’embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie: la granota,la gallina i la tortuga són espècies de desenvolupament ovípar.

Vivípar: són aquells animals que es desenvolupen al ventre de la mare, l’embrió es desenvolupa en una estructura especialitzada on rebrà l’aliment i l’oxigen necessaris per formar els seus òrgans, créixer i preparar-se per al naixement: tot tipus de mamífers són de desenvolupament vivípar. 

Els símbols que representen els dos sexes

Quin origen tenen els símbols que representen els dos sexes?

En biologia es sol utilitzar uns símbols que representen el sexe femení i el sexe masculí.

El sexe femení ve representat per un cercle amb una creu unida a sota, mentre que el masculí és un cercle del que surt una petita fletxa que apunta a nordest.

Quin significat tenen aquests dos símbols? Per què aquests?

L’explicació ens fa remontar fins a la simbologia dels antics déus grecs i romans. Cada déu era representat amb un símbol semblant a aquests; sovint un cercle i un element que el caracteritzava .

Així, com a símbol femení s’ha escollit el símbol amb el que els romans representaven a Venus ( Afrodita per als grecs), la deessa romana de l’amor i la bellesa, el símbol de la feminitat i la fertilitat. Aquest símbol s’anomena “el mirall de Venus”, perquè té forma d’espill de mà.

El símbol masculí és el de Mart (Ares en l’Antiga Grècia), el déu de la guerra per al romans i representant de la virilitat , la força i la masculinitat. Aquest símbol és conegut com “llança de Mart” o “fletxa d’Ares”. Per alguns entesos, la fletxa és un símbol clarament fàl·lic (fa referència al penis).

És interessant recordar que també l’astrologia clàssica utilitzava aquests símbols per representar els planetes Venus i Mart.

I casualment, el símbol que la biologia ha otorgat a l’hermafroditisme (individu amb els dos sexes) és coincident amb el de Mercuri (déu romà del comerç). En la mitologia grega, Hermes (la versió grega del déu romà Mercuri) i Afrodita (la deessa de l’amor) van tenir un fill al que van anomenar Hermafrodita. La criatura posseïa els òrgans sexuals masculins i femenins i per descomptat d’aquí deriva el vocable que denota aquesta característica en algunes espècies.

Alguns moviments socials, com ara el feminisme o atres relacionats amb identitats sexuals (grups d’homosexuals, bisexuals, transgèneres…) també han escollit aquests símbols per a que els representen i per reforçar la seva unitat com a grup.