La reproducció de les plantes

La reproducció asexual de les plantes

La reproducció asexual anomenada també reproducció vegetativa és la multiplicació de les plantes a partir d’un tros de la planta mare, ja sigui de les arrels, les tiges o les fulles. Existeixen mecanismes de reproducció asexual naturals i artifícials(esqueixos, injerts, estaques).

Les plantes originades seran idèntiques a les originals.

La reproducció sexual de les plantes

La reproducció sexual és possible gràcies a la formació de cèl·lules especialitzades anomenades gàmetes. Els gàmetes masculins de les plantes s’anomenen anterozoides i els gametes femenins oosferes. La fusió de les dos gàmetes, fenomen anomenat fecundació, originarà un zigot que es transformarà en un embrió que acabarà convertit en una nova planta.


La flor

Els òrgans reproductors masculins i femenins dels espermatòfits es troben situats a lesflors. La flor és l’òrgan que permet la reproducció sexual d’una planta sense necessitat d’aigua en el medi per poder traslladar-se els gàmetes masculins, ja que aquests es traslladen a través de l’aire dintre dels grans de pol·len.

No totes les flors són molt vistoses, sinó que hi ha flors com les dels pi o las del blat, que són molt poc aparents. És a dir que hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d’ull no ho semblen. El per què hi ha flors vistoses i altres que no ho són està relacionat amb quina estratègia segueix la planta per dispersar el pol·len que produeixen les seves flors.

Una flor està formada per un conjunt de fulles molt modificades i disposades habitualment en verticils. 

Pol·linització i fecundació

La pol·linització és el procés pel qual els gàmetes masculins continguts en els grans de pol·len són transportats fins l’òrgan sexual femení.És un procés de vital importància per a la reproducció sexual de les plantes.

La pol·linització és el viatge (en el temps i l’espai) dels grans de pol·len; que s’inicia en el lloc on es formen: els sacs pol.línics de les anteres i que finalitza quan són recepcionats per l’estigma del gineceu.

L’estigma que rep el pol·len pot ser el de la mateixa flor, parlem d’autopol·linització, o bé el d’una altra flor, però de la mateixa espècie, alehores en diem pol·linització creuada.

La fecundació

És el procés pel qual els anterozoides conduïts pel tub pol·línic penetren dins del sac embrional i es fusionen amb l’ovocèl·lula. Com a resultat apareixerà un zigot que es transformarà en un embrió.

El gra de pol·len fixat sobre l’estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l’estil fins arribar a l’ovari. Dins l’ovari estàn els òvuls. Cada òvul és un gametòfit femení. Per l’interior del tub pol·línic descendeixen els dos gàmetes masculins. Els dos gàmetes masculins que arriben a l’ovari són fèrtils i tindrà lloc una doble fecundació:

- Un d’ells es fusiona amb el nucli de l’oosfera, de manera que es forma un zigot diploide. Les divisions mitòtiques d’aquest zigot formaran l’embrió.




+informació:http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/3-la-funcio-de-reproduccio/3-la-reproduccio-de-les-plantes/