EL MOVIMENT

El moviment és un canvi de posició en un espai determinat respecte del temps.

Per saber si un objecte està en moviment ens hem de fixar en un altre de proper (punt de referència).Els punts de referència ajuden a definir la posició dels objectes.

Tot cos en moviment descriu una trajectòria. Aquesta línia pot ser corba o recta, i segons la trajectòria poden ser moviments rectilinis o circulars.

-Moviment rectilini: la seva trajectòria és en línia recta.

-Moviment curvilini: la seva trajectòria és en línia corba. Poden ser circulars, el·líptics o parabòlics segons la corba que descriuen és un circumferència, una el·lipse o una paràbola.

La rapidesa en que un objecte recorre un espai en un temps determinat s’anomena velocitat. Es calcula dividint l’espai recorregut (e) pel temps (t).

L’espai recorregut es mesura en metres i el temps que ha tardat en segons. La velocitat es mesura en m/s.

Tenint en compte la velocitat els moviments es classifiquen en:

-Uniformes:la velocitat es manté constant.

-Variats:la velocitat no es sempre la mateixa.  

REPRODUCCIÓ DE LES PLANTES SENSE FLOR

Les molses,algues i falgueres són plantes sense flor i es reprodueixen

en dos tipus:sexual i asexual.

Les molses

Són plantes que no poden reproduir-se sense humitat.

El seu cicle reproductor es basa en 2 formes: el gametòfit i l’esporòfit, que només apareix en el moment de la reproducció i viu sobre el gametòfit

L’esporòfit:

Creix en l’extrem dels caulidis i consta d’un filament o seda que acaba en una càpsula. Només es pot observar en època de reproducció

El gametòfit viu tot l'any, quan no hi ha humitat ell es queda viu fins que torna a apareixer, després espera que vaixi una gàmeta masculina per que pugui fer creixer l'esporofit.

El gametòfit està format pel:

• Rizoid, semblant a una arrel.
• Cauloid, semblant a una tija. Pot tenir posició erecta o prostrada (ajaguda)
• Fil·loid, semblant a les fulles però molt simples.

Cicle vital de la molsa:

A traves de l'aigua la gàmeta masculina va cap la femenina nedant, al unir-se ,es formarà el zigot que es convertirà en un filament amb una bossa anomenada esporangi, (ara entraria l'etapa asexual),l'esporangi sobre lliberan espores masculines i femenines que creixen al gametòfit.

I tornaria a començar tot.

Algues

No tenen ni arrel, ni tija ni fulles en el sentit més estricte de les paraules, sinó unes estructures similars que reben els noms de rizoid, cauloid i fil·loid.
• Rizob,acostuma a tenir com a única funció enganxar-se a un substrat, que pot ser una roca o la closca d’algun animal.
• Cauloid i fil·loids,el cauloid i els fil·loids (de vegades molt difícils de distingir) poden ser laminars o cilíndrics (si el seu diàmetre és molt petit es parla de filamentosos).El color pot variar en funció del pigment fotosintètic.
  Les algues es reprodueixen per espores (asexualment) o amb gàmetes masculines i femenines (sexualment).

Falgueres

Necessiten viure en llocs humits, doncs durant la seva reproducció necessiten

l'aigua, encara que sigui en forma de gotes de rosada.

Parts de la falguera

L’arrel subterrania o rizoma (les arrels) Les frondes, equivalents a les fulles que contenen sorus,és la seva part reproductora.

Cicle vital de la falguera

Els esporangis dels sorus alliberen espores, que al caure al terra, surt una lamina amb els gàmetes masculins i femenins, el gametòfit (part asexual). Através, de l'aigua la gàmeta masculina va cap la femenina, i al unir-se surt el zigot que dona lloc a una nova falguera.

El so

El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores. La vibració provoca alteracions mecàniques a les partícules del medi creant canvis de pressió que es propaguen en totes direccions a partir del punt on hi ha la vibració. Els humans, i també molts animals, podem percebre el so mitjançant el sentit de l'oïda. El rang de sons audible per les persones és típicament entre 20 Hz i 20 kHz.

A diferència d'altres tipus d'energia calorífica, energia lluminosa, que poden viatjar a través del buit, el so necessita un medi material per a transmetre's. Aquesta transmissió és longitudinal en un fluid (líquid o gas) i transversal en un sòlid.

Representació esquemàtica de l'oïda. (Blau: ones sonores. Vermell: timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.)

La velocitat del so (velocitat a què es desplaça el so) depèn de la densitat del medi a través del qual viatja. En l'aire, aquesta velocitat és d'uns 340 metres per segon, tot i que varia amb la temperatura i la humitat.

Les principals característiques de les ones sonores són, com en qualsevol altre tipus d'ona, la freqüència i l'amplitud.

Les QUALITATS DEL SO, és a dir, els aspectes mesurables que es donen en qualsevol so, són les següents: altura, intensitat, timbre i duració.

DEFINICIÓ SENSACIÓ AUDITIVA Altura Nombre de vibracions per segon (freqüència). Es mesura en HERTZ (Hz). SONS AGUTS:     (major freqüència) SONS GREUS:     (menor freqüència) Intensitat La intensitat d'un so és l'amplitud d'ona de la vibració, i depèn de l'energia utilitzada. Es mesura en DECIBELIS. SONS FORTS:      (major amplitud) SONS SUAUS:      (menor amplitud) Timbre És la qualitat del so que ens permet distingir els tipus de veu o instruments diferents Sons de diferent color o timbre, propis de cada veu o instrument. Duració Persistència de l'ona sonora SONS LLARGS:      (més duració) SONS CURTS      (menys duració)

Màquines simples (en castellà)

Una máquina simple es un artefacto mecánico que transforma una fuerza aplicada en otro resultante, modificando la magnitud de la fuerza, su dirección, la longitud de desplazamiento o una combinación de ellas.

En una máquina simple se cumple la ley de la conservación de la energía: «la energía ni se crea ni se destruye; solamente se transforma». La fuerza aplicada, multiplicada por la distancia aplicada (trabajo aplicado), será igual a la fuerza resultante multiplicada por la distancia resultante (trabajo resultante). Una máquina simple ni se crea ni destruye es trabajo mecánico, sólo se transforma algunas de sus características.

Máquinas simples son la palanca, las poleas, el plano inclinado, etc.

Per començar...  Un tsunami, és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica , esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar. Per al cas més freqüent, els moviments tectònics, els tsunamis són importants a partir maremots de magnitud de més de 6.4 a l'escala de Richter i són vertaderament devastadors a partir de 7.

El Japó, per la seva ubicació geogràfica, és el país més colpejat pels tsunamis.

 

Terratrèmol i tsunami de Sendai de 2011

El terratrèmol de Sendai de 2011 va ser un sisme que va tenir lloc a les 05:46:23 (UTC) del divendres 11 de març de 2011 i que va assolir una magnitud de 8,9 a l'escala sismològica de magnitud de moment. L'epicentre del terratrèmol es va localitzar sota mar, davant les costes de l'illa de Honshu, a 130 kilòmetres a l'est de Sendai, a la prefectura de Miyagi, al Japó. En un primer moment es va calcular una magnitud de 7,9, tot i que posteriorment es va elevar a 8,8 i finalment a 8,9 graus, segons mesures del Servei Geològic dels Estats Units.El terratrèmol va durar uns 2 minuts. L'USGS va explicar que el terratrèmol va tenir lloc a causa d'un desplaçament en les proximitats de la zona de la interfase entre plaques de subducció, concretament entre la placa del Pacífic i la placa nord-americana. A la latitud en què va ocórrer aquest terratrèmol, la placa del Pacífic es desplaça en direcció oest respecte de la placa Nord-americana a una velocitat de 83 mm/any. La placa del Pacífic es fica sota del Japó a la fossa del Japó, i s'enfonsa en direcció oest sota Àsia.
Dos dies abans ocorregué un altre terratrèmol de menor magnitud, el dimecres 9 de març a les 02:45:18 UTC. Va tenir lloc a la mateixa zona de la costa oriental de Honshū i va tenir una magnitud de 7,2 graus en l'escala de Richter, a una profunditat de 14,1 quilòmetres. També aquest dia les autoritats de l'Agència Meteorològica del Japó van donar una alerta de tsunami —només local— per a la costa est d'aquest país.
La magnitud de 8,9 M_W el va convertir en el terratrèmol més potent sofert al Japó fins a la data així com el cinquè més potent del món de tots els terratrèmols mesurats fins ara. Des de 1973 la zona de subducció de la fossa del Japó ha experimentat diversos esdeveniments sísmics de magnitud 7 o superior. El major va ser un terratrèmol ocorregut el desembre de 1994 que va tenir una magnitud de 7,8, amb epicentre a uns 260 km al nord del terratrèmol de l'11 de març del 2011; va causar 3 morts i uns 300 ferits.
Hores després del sisme i el posterior tsunami, el volcà Karangetang de l'illa Cèlebes (Indonèsia) va entrar en erupció a conseqüència del terratrèmol inicial.

23 f.

El cop d'estat del 23 de febrer normalment anomenat 23-F fou un intent fallit de cop d'estat militar contra el govern democràtic i legítim d'Espanyaque es va produir el 23 de febrer de 1981.

El dia 23 de febrer A les 14:20, un grup de guàrdies civils i vehicles camuflats liderats pel tinent Suárez Alonso inicia la Operació gàbia: es tanquen els accessos a la zona propera al Congrés dels Diputats i es comprova que es pot dur a terme l'assalt. A les 18:20 288 guàrdies civils arribats en autocars, encapçalats per Antonio Tejero Molina van assaltar l'hemicicle mentre es duia a terme la segona votació per a investir Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, del partit UCD, com a president del govern espanyol. . Al crit de "Todo el mundo al suelo" i disparant tres trets segrestaren el poder legislatiu i el govern amb la força de les armes.

El govern que formà Leopoldo Calvo-Sotelo fou molt feble i acabà amb la convocatòria d'eleccions generals anticipades l'any 1982. Aquestes eleccions van ser guanyades pel PSOE amb una còmoda majoria. El govern socialista de Felipe González, amb Narcís Serra com a ministre de defensa, inicià una reforma de l'exèrcit espanyol. Amb aquesta reforma es van jubilar de forma massiva i anticipadament molts alts càrrecs i es van promocionar nous oficials joves i lleials a la Constitució.


http://www.tv3.cat/pprogrames/infok/infkSeccio.jsp?seccio=notis&idint=8295

Introducció de la reproducció

-La reproducció asexual és el procés a través del qual un organisme crea còpies idèntiques genèticament a si mateix sense requerir de la combinació de material genètic amb un altre individu de la seva espècie.

En la reproducció asexual els nous individus són clònics, ja que comparteixen una càrrega genètica idèntica, excepte per les mutacions espontànies. Comparteixen una mateixa sensibilitat als canvis ambientals, de tal manera que un canvi dràstic pot suposar la desaparició d'alguna d'aquestes espècies. Moltes espores són, això no obstant, formes de vida altament resistents a l'espera del restabliment de circumstàncies favorables.

La hidra i el llevat són capaços de reproduir-se mitjançant la gemmació. Aquests organismes no posseeixen sexes diferents i són capaços de "separar-se" en dues o més parts i regenerar les parts dels seus organismes en cada descendent. Algunes espècies asexuals, com la hidra i la medusa, són també capaces de reproduir-se sexualment. La majoria de les plantes posseeixen l'habilitat de la reproducció vegetativa.

-La reproducció sexual és un procés biològic mitjançant el qual els organismes originen descendents a través de la combinació de material genètic que normalment procedeix de dos individus de tipus sexuals diferents o solament de cèl·lules de tipus diferents. Aquests organismes posseeixen dos sexes adults distints, el mascle i la femella. Es caracteritza per la unió de dues cèl·lules especialitzades (cèl·lules sexuals o reproductores) anomenades gàmetes. Aquest procés s'anomena fecundació, i dona lloc a la formació d'un zigot, que es desenvoluparà en un embrió i més tard formarà un individu complet.

La reproducció sexual suposa l'intercanvi de material genètic, amb la qual cosa els individus són diferents, excepte en el cas de bessons idèntics. L'avantatge de la reproducció sexual és que els individus d'una determinada espècie tenen més capacitat d'adaptació davant de circumstàncies adverses, de tal manera que sobreviuen els individus que poden adaptar-se a un determinat canvi o que resisteixen una determinada malaltia.

La reproducció de les plantes

La reproducció asexual de les plantes

La reproducció asexual anomenada també reproducció vegetativa és la multiplicació de les plantes a partir d’un tros de la planta mare, ja sigui de les arrels, les tiges o les fulles. Existeixen mecanismes de reproducció asexual naturals i artifícials(esqueixos, injerts, estaques).

Les plantes originades seran idèntiques a les originals.

La reproducció sexual de les plantes

La reproducció sexual és possible gràcies a la formació de cèl·lules especialitzades anomenades gàmetes. Els gàmetes masculins de les plantes s’anomenen anterozoides i els gametes femenins oosferes. La fusió de les dos gàmetes, fenomen anomenat fecundació, originarà un zigot que es transformarà en un embrió que acabarà convertit en una nova planta.


La flor

Els òrgans reproductors masculins i femenins dels espermatòfits es troben situats a lesflors. La flor és l’òrgan que permet la reproducció sexual d’una planta sense necessitat d’aigua en el medi per poder traslladar-se els gàmetes masculins, ja que aquests es traslladen a través de l’aire dintre dels grans de pol·len.

No totes les flors són molt vistoses, sinó que hi ha flors com les dels pi o las del blat, que són molt poc aparents. És a dir que hi ha plantes amb flors, com el pi o el blat, que a primer cop d’ull no ho semblen. El per què hi ha flors vistoses i altres que no ho són està relacionat amb quina estratègia segueix la planta per dispersar el pol·len que produeixen les seves flors.

Una flor està formada per un conjunt de fulles molt modificades i disposades habitualment en verticils. 

Pol·linització i fecundació

La pol·linització és el procés pel qual els gàmetes masculins continguts en els grans de pol·len són transportats fins l’òrgan sexual femení.És un procés de vital importància per a la reproducció sexual de les plantes.

La pol·linització és el viatge (en el temps i l’espai) dels grans de pol·len; que s’inicia en el lloc on es formen: els sacs pol.línics de les anteres i que finalitza quan són recepcionats per l’estigma del gineceu.

L’estigma que rep el pol·len pot ser el de la mateixa flor, parlem d’autopol·linització, o bé el d’una altra flor, però de la mateixa espècie, alehores en diem pol·linització creuada.

La fecundació

És el procés pel qual els anterozoides conduïts pel tub pol·línic penetren dins del sac embrional i es fusionen amb l’ovocèl·lula. Com a resultat apareixerà un zigot que es transformarà en un embrió.

El gra de pol·len fixat sobre l’estigma genera un llarg tub anomenat tub pol·línic que recorre l’estil fins arribar a l’ovari. Dins l’ovari estàn els òvuls. Cada òvul és un gametòfit femení. Per l’interior del tub pol·línic descendeixen els dos gàmetes masculins. Els dos gàmetes masculins que arriben a l’ovari són fèrtils i tindrà lloc una doble fecundació:

- Un d’ells es fusiona amb el nucli de l’oosfera, de manera que es forma un zigot diploide. Les divisions mitòtiques d’aquest zigot formaran l’embrió.




+informació:http://blocs.xtec.cat/naturalsom/2n-eso/3-la-funcio-de-reproduccio/3-la-reproduccio-de-les-plantes/

La reproducció dels animals

La reproducció dels animals:         

-La reproducció dels animals pot ser...

Sexual: es produeix un nou ésser a partir d’un gàmeta o cèl·lula masculina i un gàmeta o cèl·lula femenina: el llop, l’elefant i el lleó són exemples d’animals de reproducció sexual.

Asexual o vegetativa: en aquest tipus de reproducció no es necessita una cèl·lula femenina i una de masculina per formar un nou ésser, sinó que neix una nova vida a partir d’una part d’una altra:els artròpodes es reprodueixen de manera asexual o vegetativa.

-La fecundació dels animals pot ser...

Interna:és el tipus de fecundació en que els mascles introdueixen els gàmetes masculins (espermatozous) dins de la vagina de la femella, on buscaran el gàmeta femení (òvul) per fecundar-lo.

Externa: aquest tipus de fecundació es produeix dins l’aigua i és característica dels animals aquàtics, les femelles i els mascles alliberen els seus gàmetes i s’ajuntaran a l’atzar per l’aigua.   

-Segons el desenvolupament de l’embrió pot ser...

Ovípar: són aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d’ous, on es desenvolupa l’embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie: la granota,la gallina i la tortuga són espècies de desenvolupament ovípar.

Vivípar: són aquells animals que es desenvolupen al ventre de la mare, l’embrió es desenvolupa en una estructura especialitzada on rebrà l’aliment i l’oxigen necessaris per formar els seus òrgans, créixer i preparar-se per al naixement: tot tipus de mamífers són de desenvolupament vivípar. 

Els símbols que representen els dos sexes

Quin origen tenen els símbols que representen els dos sexes?

En biologia es sol utilitzar uns símbols que representen el sexe femení i el sexe masculí.

El sexe femení ve representat per un cercle amb una creu unida a sota, mentre que el masculí és un cercle del que surt una petita fletxa que apunta a nordest.

Quin significat tenen aquests dos símbols? Per què aquests?

L’explicació ens fa remontar fins a la simbologia dels antics déus grecs i romans. Cada déu era representat amb un símbol semblant a aquests; sovint un cercle i un element que el caracteritzava .

Així, com a símbol femení s’ha escollit el símbol amb el que els romans representaven a Venus ( Afrodita per als grecs), la deessa romana de l’amor i la bellesa, el símbol de la feminitat i la fertilitat. Aquest símbol s’anomena “el mirall de Venus”, perquè té forma d’espill de mà.

El símbol masculí és el de Mart (Ares en l’Antiga Grècia), el déu de la guerra per al romans i representant de la virilitat , la força i la masculinitat. Aquest símbol és conegut com “llança de Mart” o “fletxa d’Ares”. Per alguns entesos, la fletxa és un símbol clarament fàl·lic (fa referència al penis).

És interessant recordar que també l’astrologia clàssica utilitzava aquests símbols per representar els planetes Venus i Mart.

I casualment, el símbol que la biologia ha otorgat a l’hermafroditisme (individu amb els dos sexes) és coincident amb el de Mercuri (déu romà del comerç). En la mitologia grega, Hermes (la versió grega del déu romà Mercuri) i Afrodita (la deessa de l’amor) van tenir un fill al que van anomenar Hermafrodita. La criatura posseïa els òrgans sexuals masculins i femenins i per descomptat d’aquí deriva el vocable que denota aquesta característica en algunes espècies.

Alguns moviments socials, com ara el feminisme o atres relacionats amb identitats sexuals (grups d’homosexuals, bisexuals, transgèneres…) també han escollit aquests símbols per a que els representen i per reforçar la seva unitat com a grup.